Les congestions circulatòries, els embussos i els nombre de vehicles en cerca d'aparcament als centres urbans s'incrementen cada dia que passa. La insistència en el model que tan discutibles resultats està donant no sembla, doncs, una mostra de lucidesa. Per això, a Catalunya i arreu, diverses entitats i plataformes cíviques traballen des de fa temps per a promoure formes de mobilitat més sostenibles i, per tant, més còmodes per als usuaris. Des de diverses instàncies de l'administració també es fan esforços en aquest mateix sentit, bé que encara de forma no suficient. La consciència que cal canviar d'estratègia va prenent força.

L'increment de les disponibilitats viàries i l'optimització de la logística circulatòria mitiguen la situació, però no arriben a resoldre-la, car tots els augments de l'oferta fets fins ara han acabat situant-se per sota de les dimensions de la demanda. Més que augmentar l'oferta, doncs, segurament el que cal és millorar-la i, sobretot, modular la demanda. És a dir, cal replantejar-se l'actual cultura de la mobilitat, basada en l'impossible desig d'anar a tot arreu en vehicle privat. El tema, de tota manera, no és tant el vehicle com l'ús que se'n fa. En el millor dels casos, el mal ús inconscient que se'n fa, i en el pitjor, l'ús inadequat que hom es veu obligat a fer-ne per manca d'alternatives.

Per tot plegat, i a la vista dels bons resultats haguts a França i a Itàlia en l'organització de jornades experimentals en què es prescindí del vehicle privat, diferents entitats cíviques catalanes, com l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, els Amics de la Bici, Barcelona Camina i associacions veïnals i sindicals van decidir, el novembre de 1998, de promoure una iniciativa semblant al nostre país. Plantejaren la idea a Xarxa de Pobles i Ciutats cap a la Sostenibilitat, que decidí de donar-hi suport i d'encarregar el present Pla Estratègic. La decisió fou comunicada en una àmplia reunió celebrada el 17 de desembre, en la qual participaren representants de la Generalitat de Catalunya, de diversos Consells Comarcals, d'una setantena de governs municipals i altres instàncies administratives locals, així com de Comissions Obreres. Paral.lelament, el President de Xarxa es reuní amb el Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb les autoritats responsables del trànsit de l'Ajuntament de Barcelona i encara amb altres instàncies civils i administratives per tal de consensuar la iniciativa. El Conseller de Medi Ambient la féu seva de seguida i n'esdevingué un decidit valedor.

ERF, havent rebut per part de Xarxa l'encàrrec del Pla Estratègic l'01.12.98, procedí a constituir un equip redactor, al qual incorporà, en la seva doble condició de representants de les entitats promotores i d'experts en mobilitat, el senyors Pau Noy (Associació per a la Promoció del Transport Públic) i Ole Thorson (Barcelona Camina). Aquest equip quedà constituït el dia 04.12.98 per les persones següents:

– Ramon Folch, socioecòleg - Director d'ERF
– Antoni París, biòleg - Cap de Programes d'ERF
– Joahanna Càceres, sociòloga - Membre d'ERF
– Teresa Franquesa, educadora ambiental
– Pau Noy, enginyer industrial
– Lluís Reales, periodista
– Ole Thorson, enginyer de camins

En qualitat d'observadors s'incorporaren al procés els senyors Joan Torres i Josep M. Aragall, en representació del RACC. En un altre ordre de coses, el senyor Domènec Òrrit assumí la formalització gràfica del Pla.

Aquest Pla Estratègic respon als punts de vista de l'equip tècnic redactor i pertocarà a la Comissió Organitzadora d'assumir-ne o de desestimar-ne les parts o aspectes que consideri oportuns. En tot cas, d'acord amb els termes de l'encàrrec, es tracta d'una compilació d'informacions i de criteris, no pas d'un projecte executiu. El Pla Estratègic informa, planteja les qüestions i suggereix els camins, però ha de ser la capacitat organitzativa dels ajuntaments, en concordança amb les instruccions genèriques emanades de la Comissió Organitzadora, qui precisi en cada cas els termes de la celebració local i qui resolgui les necessitats logístiques concretes.

Cal afegir, finalment, que les línies mestres d'aquest Pla Estratègic foren avançades a la reunió constituent de la Comissió Organitzadora de la diada, haguda el 26.01.99, reunió en la qual fou adoptada la proposta de denominar "Avui, el Cotxe a Casa" ("ACC") a aquesta Diada per a la Mobilitat Sostenible. En aquesta mateixa reunió també es decidí convocar-ne la celebració, per al present any 1999, el dia 29 d'abril.