El 80% de la població del nostre país es concentra a les ciutats. La creixent dispersió territorial, l’increment de la mobilitat de la població i la insuficiència de transport públic, juntament amb una important inversió pública, directa i indirecta, en noves vies de circulació en els darrers anys, ha provocat un ús creixent del cotxe privat en els desplaçaments ordinaris de la població. L’increment constant en la utilització del cotxe ha suposat també una disminució de la qualitat de vida a les ciutats. Soroll, accidents, congestió, ocupació desproporcionada de l’espai públic i contaminació de l’atmosfera són les principals seqüeles de l’ús abusiu de l’automòbil. Així, les tendències evidenciades en les enquestes de mobilitat fetes a l’àrea metropolitana barcelonina en els darrers anys indiquen un cert estancament en l’ús del transport públic, un apreciable increment en la utilització del cotxe privat i una disminució dels desplaçaments a peu. Les infraestructures de circulació que es van construir durant els Jocs Olímpics i les que s’han inaugurat posteriorment ja mostren símptomes de col.lapse en franges horàries cada dia més amples. Es pot afirmar que cada cop tenim una mobilitat menys sostenible.

D'uns anys ençà es produeix un cert estancament en l’ús del transport públic, un increment en la utilització del cotxe privat i una disminució dels desplaçaments a peu. Les congestions circulatòries, els embussos i els nombre de vehicles en cerca d'aparcament als centres urbans en són el corol·lari. A París, la velocitat mitjana era de 25-30 km/h en els anys setanta, i és d'uns 10 km/h actualment.

En un moment on cada cop més s’imposa l’anàlisi dels problemes ambientals a nivell planetari és fonamental tenir en compte que cada viatge en cotxe esmerça quatre vegades més energia que el mateix desplaçament fet en transport públic. En aquest context, l’elevat ús que es fa de l’automòbil suposa un malbaratament energètic insostenible, així com una poderosa contribució al sobreescalfament del planeta per l’increment de l’efecte hivernacle.

Des del punt de vista de l’equitat social, la preeminència que fins ara s’ha donat a l’automòbil tampoc es gaire justificable. El 50% de la població adulta no disposa de carnet de conduir i només una de cada quatre persones té la possibilitat d’accedir diàriament a l’ús d’un cotxe. És obligació dels poders públics garantir que el 75% de la població que no té, en el dia a dia, la possibilitat d’utilitzar un vehicle particular pugui resoldre còmodament les seves necessitats de desplaçament. Cal que els poders públics facin un important esforç per conscienciar la població per què es faci una utilització més racional del cotxe. La via pública de les nostres ciutats ha de tornar a recuperar el rol per la qual fou dissenyada: un espai de convivència i de relació entre la ciutadania, en el qual, a més, tothom, vianants, ciclistes i usuaris del transport públic, puguin circular sense perills o entrebancs.

El transport públic o col·lectiu representa una alternativa eficient, tant des del punt de vista social, com econòmic i ecològic per moure’s entre els diferents municipis. Però també existeixen moltes altres maneres de desplaçar-se a l’interior dels propis municipis, com poden ser la bicicleta, el passeig o la caminada, els patins, o el vehicles elèctrics o híbrids amb emissions nul.les o molt inferiors a les del vehicles convencionals. És un ventall ampli d'opcions, la justa combinació de les quals deu ser, segurament, la solució sensata.

Una bona part de l'opinió pública creu que el cotxe és el principal sistema de transport a la ciutat. Però els comptatges demostren que no és així. A Barcelona només un de cada quatre desplaçaments es fa en cotxe. A d'altres ciutats el desplaçament a peu és majoritari. Únicament l'ús del cotxe és més important en els desplaçaments interurbans, entre ciutats i pobles. Aquesta percepció distorsionada de la realitat s'explica perquè el cotxe ocupa molt espai: dues terceres parts de l'espai públic es destinen al vehicle motorizat. Per tant, un objectiu de l'"ACC" ha de ser reequilibrar l'ús de l'espai públic. No pot ser que el 25% dels desplaçaments s'emparin del 65% de l’espai públic, i a més ho faci contaminant.

Tal com es diu en el llibre "Eines per a una gestió municipal cap a la sostenibilitat", editat per Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, "L'espai urbà no és una calçada destinada a absorbir una onada de cotxes, ni és exclusivament un lloc de pas. El que caracteritza l'espai urbà és la seva complexitat i la seva funció d'acolliment de múltiples activitats (és lloc de trobada, de jocs, de compres, de passeig i de circulació, i és element d'identificació del barri per als seus habitants). Les vies urbanes han de ser un marc de vida. Conciliar circulació, seguretat i vida urbana crea problemes complexos que necessiten una recerca de solucions innovadores. La moderació de la circulació és la fórmula per aconseguir posar el cotxe al lloc que li correspon, com a element important del nostre sistema de transport, però no ja com a devorador d'un espai urbà que ha esdevingut escàs".

L'espai urbà és el lloc on s'identifiquen els ciutadans, que en fan lloc de trobada, de jocs, de compres, de passeig i, finalment, de circulació.

És per a propiciar la reflexió i per a fer aflorar els problemes i contradiccions de l'actual model de mobilitat que es proposa la celebració de l'"ACC". Aquesta Diada per a la Mobilitat Sostenible s’ha concebut, no com un experiment puntual i innecessàriament enutjós, sinó com una experiència pilot, fonament del projecte pedagògic i logístic a desenvolupar en els propers anys. Es tracta d’organitzar un dispositiu que permeti a la ciutadania viure la ciutat d’una altra forma. Es proposa practicar una mena de reconciliació entre el present i el passat, entre la ciutat actual, dominada pel cotxe, i la que fou anys enrera, quan els vehicles a motor encara no circulaven. Per això parlem d’una experiència per a ser viscuda.

En el futur, els organitzadors de l'"ACC" pretenen institucionalitzar la diada. Per a l’any 2000, s’anuncia una celebració conjunta d'aquest dia sense cotxes a totes les ciutats i pobles d’Europa i en una mateixa data. De la mateixa manera que existeix el dia del llibre o la jornada de portes obertes als museus, els organitzadors volen que aquesta diada sigui una data fixa en el calendari.

Potser molts diran que un dia sense cotxes és poca cosa sobre 365 dies de saturació. Des d’un punt de vista quantitatiu aquesta percepció sembla correcta. Però cal tenir present que l’experiència d’aquesta dia, els seus ensenyaments i les seves conclusions perduraran en el temps i ajudaran la ciutadania a descobrir una forma diferent de desplaçar-se.

És objectiu pedagògic de l'"ACC" incidir sobre diversos col·lectius. Per això s'adreça: