La jornada pretén assolir no només la participació massiva dels ciutadans, sinó també la seva complicitat. Recordem que l'"ACC" intenta que els vianants facin seu un espai que fins ara està ocupat exclussivament pel cotxe per tant, l’èxit passa per la participació activa mitjançant la realització al carrer d’activitats encaminades a redescobrir la pròpia ciutat o poble.

La raonable organització de l'"ACC"exigeix la constitució d'una Comissió Organitzadora, amb representativitat i capacitat de convocatòria. A la reunió del 26 de gener, va quedar constituïda inicialment per:

Aquesta Comissió, en una primera instància, procedirà a la preparació d'un manifest-convocatòria de l'"ACC" on s’establiran les motivacions i els objectius de l'experiència. La publicitació d'aquest manifest-convocatòria marcarà el punt d'arrencada organitzatiu i permetrà d'aglutinar tots els esforços entorn d'uns explicitats objectius comuns.

El Manifest-convocatòria de l'"ACC", destinat a ser conegut i subscrit pel més gran nombre possible d'organitzacions, ajuntaments, etc., hauria de comtemplar, si més no, els punts següents:

• Per què l'"ACC": necessitat de canviar el model de mobilitat

• Jornada experimental per a fer aflorar un problema, no experiment enutjós per a crear un dia de conflicte

• Precedents a França, Itàlia i Catalunya

• Retrobament amb els diferents usos de l'espai urbà: festa cívica

• Convocatòria general amb desenvolupament municipal

• Inici d'un canvi cultural

• Invitació a l'enrolament: data i compromís

El llançament del manifest-convocatòria ha de ser seguit per una eficaç campanya de comunicació que sigui quelcom més que una campanya de publicitat. Això vol dir que, sense renunciar als provadament eficaços mecanismes publicitaris, es desencadeni un procés participatiu de discussió i de reflexió per a exposar les motivacions de l'experiència i per a anar rebent les reaccions que suscita la seva convocatòria. La Comissió Organitzadora ha de promoure aquesta campanya i ha d'estimular els agents municipals a dur a terme tot aquest procés comunicatiu bidireccional que, en ell mateix, ja forma part dels objectius de l'experiència.

En efecte, a més d’informar la ciutadania sobre les motivacions i el funcionament de la diada, la campanya de comunicació té també un important vessant formatiu o pedagògic, element cabdal per a promoure la conscienciació sobre els problemes associats a l’actual patró de mobilitat.

Els instruments de la campanya s’estructuren en dos nivells: un de general, centrat en els aspectes més institucionals, i un altre de local, relacionat amb la informació sobre el funcionament de la jornada.

La política de comunicació orientada cap als mitjans de comunicació hauria de distinguir dos nivells. Per una banda, una oficina de premsa institucional i, per l’altra, la política de comunicació pròpia de cada municipi que participi a la diada.

Pel que fa al primer cas, els integrants de la Comissió Organitzadora haurien d’unificar els seus missatges i fins i tots establir una política de comunicació molt coordinada, sinó conjunta, per evitar la duplicitat de missatges i crear confusió entre els professionals de la informació. Proposem, per tant, pactar un únic dossier de premsa "institucional" on també tinguin el protagonisme que els correspon les entitats cíviques que han impulsat o donat suport a la iniciativa, i administracions sectorials com l’Entitat Metropolitana del Transport.

En aquest sentit, la roda de premsa multitudinària, a celebrar 48 hores abans del dia D, també hauria de recollir l’esperit coral de la iniciativa. Creiem que és important transmetre a tothom que la idea l’organització de l'"ACC" neix de la societat civil, la qual es recollida posteriorment pels poders públics, i que es porta a terme gràcies a la la participació i el consens entre tots els agents socials implicats.

La Comissió Organitzadora hauria d'emetre per als mitjans de comunicació misssatges clars i unitaris, sovint recorrent a la intermediació de plataformes acreditades com el GIA o el CEIA.

Tanmateix, es podria considerar la possibilitat d’organitzar, a banda la roda de premsa institucional de presentació i la posterior de valoració, una trobada tècnica d’un parell d’hores a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb el GIA, adscrit a la Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), el qual agrupa als professionals de la informació ambiental. Podria proposar-se la responsabilitat de l’organització al Centre d’Estudis d’Informació Ambiental (CEIA), que creiem pot ser un aliat important en la difusió de l'experiència entre els comunicadors ambientals. Atès també que algunes de les disfuncions ambientals provocades pel trànsit tenen relació amb la salut de les persones, caldria tenir en compte els periodistes i informadors especialitzats en aquesta qüestió.

Quant a la política de comunicació de cada municipi, es tractaria de donar una informació més detallada de com s’organitza l'"ACC" a cada espai urbà, sense deixar passar l’oportunitat d’explicar per què es fa i quins són els principals problemes associats a la mobilitat en cada municipi. En el cas dels municipis petits que no disposen d’oficina de premsa, una possible estratègia seria incorporar els detalls de la jornada en la pàgina web específica de l'"ACC".

Pel que fa a l’organització d’una oficina de premsa, resulta evident que totes les institucions i grans ajuntaments tenen experiència i coneixements més que suficients en aquesta qüestió, a més de conèixer els periodistes que treballen al municipi. Malgrat això, donarem quatre pinzellades sobre l’esquema d’una campanya de premsa, idees dirigides a les institucions implicades i que no tenen una experiència dilatada en organitzar campanyes d’una certa complexitat.

Durant la celebració de l'"ACC" molts carrers quedaran lliures de de cotxes, cosa que s’ha d’aprofitar per donar idees de què s’hi pot fer tot recuperant-lo com a espai públic d’intercanvi i comunicació. Cal que la ciutadania surti al carrer, que l’ocupi. I això és especialment important en els carrers habitualment més transitats que, aquell dia, restin tancats al trànsit ordinari.

Es poden fer mil suggeriments. Aquí n’aportem alguns, però el més important és que els responsables de cada ajuntament s’apropin a les associacions cíviques per a convidar-les expressament a dir la seva.

• Per la seva banda, les associacions de veïns podrien convidar als habitants del barri a treure, com antuvi, les cadires al carrer per petar la xerrada o organitzar berenars públics. Les entitats esportives podrien fer classes o demostracions al carrer. I un llarg etcètera.

L’esponsorització, una de les vies per implicar els agents econòmics en el finançament de la jornada, és preferible a la publicitat, ja que l’estatus d’espònsor comporta un compromís amb els objectius que pretén assolir l'experiència.

D’una banda, les empreses i institucions públiques que donin suport a l'"ACC" hi associaran el seu prestigi. D’altra, la seva participació permetrà apropar a la ciutadania l’activitat que desenvolupen i contribuirà a identificar-les com a actors sensibilitzats en la qüestió ambiental i interessats en la consecució d’una societat més sostenible. Aquest ha de ser, en definitiva, el missatge que caldria transmetre als agents econòmics –públics i privats– convidats a participar-hi.

Per a l’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques es dinstingeixen dos tipus d’espònsors:

En ambdós casos, i d’acord amb l’experiència francesa, les principals aportacions s’haurien de concretar en el camp de la comunicació que, com ja s’ha vist, és un aspecte fonamental per a l’èxit de la jornada.

A continuació s’ofereixen algunes idees sobre el caràcter dels espònsors que podrien donar suport a l'"ACC".