Welcome to Adobe GoLive 4

6. Què en queda, de l'experiència?

L'"ACC" no es pot limitar a programar dia amb la circulació restringida. La pacificació del trànsit i la reconducció de l’actual patró de desenvolupament urbà és un dels elements que cal resoldre per assolir un objectiu més ampli, concretat en molts dels municipis participants mitjançant la signatura de la Carta d’Aalborg o la formulació i desplegament de l’Agenda 21 Local.

6.1 La nova percepció cívica de la mobilitat

Es tracta, al cap i a la fi, de presentar els estils de vida actuals com una realitat susceptible de canvi. En efecte, l’ús quotidià del vehicle privat és fruit d’una elecció motiu pel qual cal reforçar aquesta idea: els ciutadans tenen capacitat per triar els seus hàbits de mobilitat, sempre que, és clar, l’administració pública posi els mitjans necessaris per facilitar un model de transport alternatiu.

• Aquí rau la importància de l'experiència. No ha d’esdevenir una anècdota perquè tot continui igual, sinó una mostra del què pot acabar essent la mobilitat urbana. Perquè això sigui així, cal que les administracions involucrades encetin actuacions duradores, que no es vegin limitades a la celebració de la jornada i que tinguin una projecció de futur.

• En definitiva, l'"ACC" podria ser un primer pas per a iniciar actuacions i tancar compromisos per a:

– Millorar els itineraris de vianants.

– Millorar la informació a, i la formació de, la ciutadania.

– Reduir la contaminació i el soroll causats pels cotxes i les motocicletes.

– Racionalitzar la distribució de mercaderies amb l’establiment d’horaris concrets.

– Promoure l’ús de la bicicleta.

• A banda la voluntat política necessària per a dur a terme actuacions en aquest sentit, promoure la conscienciació i responsabilitat de la ciutadania és fonamental, com s'ha posat en evidència Per aconseguir-ho, cal oferir als ciutadans les dades i criteris necessaris per a la valoració socioambiental dels propis actes i, també, la possibilitat d’intervenir en la transformació de la realitat, en el disseny i gestió de la seva ciutat o poble. Per tant, tres resultats directes de la jornada serien:

– L’apertura d’un flux de comunicació amb el ciutadà mitjançant el retorn de la informació relacionada amb el canvi d’hàbits.

– L’inici d’actuacions duradores.

– La creació o reforçament de canals de participació dins l’àmbit local.

En difondre la valoració de la jornada es retorna als ciutadans l’efecte de la seva participació. Aquest balanç s’ha de comunicar de forma clara, entenedora i en el període més breu possible.

• A banda qüestions tècniques, s’han de donar a conèixer els resultats de les enquestes d’opinió per tal de reforçar la percepció social de què la pacificació del trànsit no és un desig individual, sinó col·lectiu, tal i com mostren, per posar un exemple, les dades del baròmetre municipal de Barcelona.

• A més, la millora previsible dels paràmetres ambientals durant l'experiència ha de ser presentada en el seu context, ja que no n’hi ha prou amb descriure els nivells de soroll i emissions atmosfèriques, sinó que cal explicar què implicaria per a la qualitat de vida la reducció de la circulació a motor. I resulta d’especial importància posar èmfasi a la millora en la seguretat. La pàgina web i la presència als mitjans de comunicació, l’edició de futlletons i l’enviament de cartes per part del consistori, o l’organització de conferències/seminaris per comentar el balanç de la jornada, podrien ser importants eines de difusió.

• Un altre aspecte cabdal és el de reforçar la idea que la possible millora, i l’aconseguida durant la jornada, només ha estat/serà possible amb la participació de tothom. Cal agrair la col·laboració dels ciutadans perquè les Administracions hagin pogut desenvolupar amb èxit una experiència pilot –no un experiment-, a perfilar, al capdavall, un previsible canvi en el model de mobilitat.

• Aquest reconeixement ha d’anar acompanyat d’actuacions duradores i, preferiblement, d’un canvi en els criteris de l’actual política municipal de transport, per exemple, augmentat el nombre de carrers amb trànsit restringit, ampliant la xarxa de carrils bici (no en l’espai dels vianant, sinó en la calçada) i els aparcaments necessaris, eixamplant les voreres, desplegant campanyes de comunicació/conscienciació per reduir l’ús urbà del cotxe privat, etc.

Si l'"ACC" no és seguida de polítiques i actuacions adreçades a treballar pels objectius plantejats durant l'experiència, perdrà tot el seu sentit i, alhora, reforçarà dues de les característiques més poc desitjables de la cultura política al nostre país: la pèrdua de credibilitat que ha patit durant els darrers anys la classe política i les institucions públiques, i el fatalisme de la població envers a la seva capacitat d’intervenció en la presa de decisions que els afecten.

Corregir ambdós aspectes resulta imprescindible, sobretot pel que fa al desplegament de polítiques ambientals que requereixen la col·laboració de la ciutadania, per al seu èxit: cal cercar el consens, i l’àmbit on resulta més fàcil reconduir aquesta situació és el local. Facilitar canals de diàleg amb diferents grups socials, com les associacions de comerciants per establir horaris de càrrega i descàrrega, o industrials i empresaris ubicats a les afores dels nuclis urbans per oferir transport col·lectiu, sondejar l’acceptació ciutadana per crear zones de trànsit restringit al voltant de mercats i escoles, etc., serien actuacions certament importants per assolir els objectius proposats.

Si l'"ACC" no fos seguida de polítiques i actuacions sobre les qüestions alflorades durant l'experiència, perdria tot el seu sentit. Cal cercar el consens i reconduir els problemes en l'àmbit local.

6.2 Les idees i disposicions per a una mobilitat sostenible

Totes les ciutats que s’hagin adherit a la diada hauran de fer una o més d’una actuacions perdurables a la ciutat. Amb aquestes actuacions fixes es pretèn crear una petita massa crítica inicial de projectes de moderació de trànsit o de mobilitat sostenible (a afegir a la que ja pugui existir al municipi) que demostrin de forma clara i inequívoca la voluntat d’iniciar o continuar un procés en aquesta direcció.

Les actuacions perdurables poden anar, des de la col·locació de senyals de limitació de velocitat i de prioritat invertida en un carrer cèntric amb vocació comercial, fins a la implantació, per exemple, d’una àrea ambiental a la ciutat. Per indicar la diferent categoria de les vies, per exemple entre un carrer amb circulació i un carrer de vianants, és important poder remarcar amb guals d’accés al carrer de vianants les diferències d’ús en les vies. En un carrer de vianants la vorera segueix sense interrupció: difícilment es limitarà la velocitat únicament amb senyals de trànsit.

Naturalment també hi ha d’altres formes senzilles i econòmiques de remarcar el caràcter local d’un carrer. En el catèleg d’elements de moderació de trànsit que ha editat l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona es poden trobar un gran ventall d’idees pràctiques en aquest sentit. Un nivell superior de compromís amb un projecte de mobilitat sostenible pot consistir en el disseny d’una àrea ambiental total, amb una determinada categorització de carrers, tal com s’ha fet al municipi de Mollet del Vallès.

A grans trets, doncs, la relació de mesures a impulsar a favor de la mobilitat sostenible serien les següents:

• Adhesió al Manifest-convocatòria de l'"ACC".

• Subscripció de la Carta Europea dels Drets del Vianants.

• Organització de l'"ACC"

• Monitorització de '"ACC" i valoració posterior.

• Creació d’un grup de treball per a la promoció de la mobilitat sostenible dins la Comissió Municipal de Sostenibilitat (no un simple òrgans assessor).

• Acceptació de l'especial èmfasi que demanen les propostes de mobilitat dins la redaccio de l’Agenda Local 21.

• Inici de la preparació de l'"ACC" de l’any 2000, conjuntament amb les altres poblacions europees, en la convocatòria i fixació de data de la qual el col·lectiu català hauria de tenir el pes proporcional a l'èxit de l'experiència d'enguany.

• Aprovació d’un Pla Plurianual de Mobilitat Sostenible, revisable anualment, que estigui en consonància amb els objectius de l'"ACC" i emmarcat en l’Agenda 21 Local.

• Per als municipis de menys de 50.000 habitants, que no tenen l’obligació de disposar de servei de transport públic, estudiar la introducció d’aquest servei i coordinació dels serveis de transport col·lectiu amb els municipis veïns.



		6. Què en queda, de l'experiència? L'"ACC" no es pot limitar a programar dia amb la circulació restringida. La pacificació del trànsit i la reconducció de l’actual patró de desenvolupament urbà és un dels elements que cal resoldre per assolir un objectiu més ampli, concretat en molts dels municipis participants mitjançant la signatura de la Carta d’Aalborg o la formulació i desplegament de l’Agenda 21 Local. 6.1 La nova percepció cívica de la mobilitat Es tracta, al cap i a la fi, de presentar els estils de vida actuals com una realitat susceptible de canvi. En efecte, l’ús quotidià del vehicle privat és fruit d’una elecció motiu pel qual cal reforçar aquesta idea: els ciutadans tenen capacitat per triar els seus hàbits de mobilitat, sempre que, és clar, l’administració pública posi els mitjans necessaris per facilitar un model de transport alternatiu. • Aquí rau la importància de l'experiència. No ha d’esdevenir una anècdota perquè tot continui igual, sinó una mostra del què pot acabar essent la mobilitat urbana. Perquè això sigui així, cal que les administracions involucrades encetin actuacions duradores, que no es vegin limitades a la celebració de la jornada i que tinguin una projecció de futur. • En definitiva, l'"ACC" podria ser un primer pas per a iniciar actuacions i tancar compromisos per a: – Millorar els itineraris de vianants. – Millorar la informació a, i la formació de, la ciutadania. – Reduir la contaminació i el soroll causats pels cotxes i les motocicletes. – Racionalitzar la distribució de mercaderies amb l’establiment d’horaris concrets. – Promoure l’ús de la bicicleta. • A banda la voluntat política necessària per a dur a terme actuacions en aquest sentit, promoure la conscienciació i responsabilitat de la ciutadania és fonamental, com s'ha posat en evidència Per aconseguir-ho, cal oferir als ciutadans les dades i criteris necessaris per a la valoració socioambiental dels propis actes i, també, la possibilitat d’intervenir en la transformació de la realitat, en el disseny i gestió de la seva ciutat o poble. Per tant, tres resultats directes de la jornada serien: – L’apertura d’un flux de comunicació amb el ciutadà mitjançant el retorn de la informació relacionada amb el canvi d’hàbits. – L’inici d’actuacions duradores. – La creació o reforçament de canals de participació dins l’àmbit local. En difondre la valoració de la jornada es retorna als ciutadans l’efecte de la seva participació. Aquest balanç s’ha de comunicar de forma clara, entenedora i en el període més breu possible. • A banda qüestions tècniques, s’han de donar a conèixer els resultats de les enquestes d’opinió per tal de reforçar la percepció social de què la pacificació del trànsit no és un desig individual, sinó col·lectiu, tal i com mostren, per posar un exemple, les dades del baròmetre municipal de Barcelona. • A més, la millora previsible dels paràmetres ambientals durant l'experiència ha de ser presentada en el seu context, ja que no n’hi ha prou amb descriure els nivells de soroll i emissions atmosfèriques, sinó que cal explicar què implicaria per a la qualitat de vida la reducció de la circulació a motor. I resulta d’especial importància posar èmfasi a la millora en la seguretat. La pàgina web i la presència als mitjans de comunicació, l’edició de futlletons i l’enviament de cartes per part del consistori, o l’organització de conferències/seminaris per comentar el balanç de la jornada, podrien ser importants eines de difusió. • Un altre aspecte cabdal és el de reforçar la idea que la possible millora, i l’aconseguida durant la jornada, només ha estat/serà possible amb la participació de tothom. Cal agrair la col·laboració dels ciutadans perquè les Administracions hagin pogut desenvolupar amb èxit una experiència pilot –no un experiment-, a perfilar, al capdavall, un previsible canvi en el model de mobilitat. • Aquest reconeixement ha d’anar acompanyat d’actuacions duradores i, preferiblement, d’un canvi en els criteris de l’actual política municipal de transport, per exemple, augmentat el nombre de carrers amb trànsit restringit, ampliant la xarxa de carrils bici (no en l’espai dels vianant, sinó en la calçada) i els aparcaments necessaris, eixamplant les voreres, desplegant campanyes de comunicació/conscienciació per reduir l’ús urbà del cotxe privat, etc. Si l'"ACC" no és seguida de polítiques i actuacions adreçades a treballar pels objectius plantejats durant l'experiència, perdrà tot el seu sentit i, alhora, reforçarà dues de les característiques més poc desitjables de la cultura política al nostre país: la pèrdua de credibilitat que ha patit durant els darrers anys la classe política i les institucions públiques, i el fatalisme de la població envers a la seva capacitat d’intervenció en la presa de decisions que els afecten. Corregir ambdós aspectes resulta imprescindible, sobretot pel que fa al desplegament de polítiques ambientals que requereixen la col·laboració de la ciutadania, per al seu èxit: cal cercar el consens, i l’àmbit on resulta més fàcil reconduir aquesta situació és el local. Facilitar canals de diàleg amb diferents grups socials, com les associacions de comerciants per establir horaris de càrrega i descàrrega, o industrials i empresaris ubicats a les afores dels nuclis urbans per oferir transport col·lectiu, sondejar l’acceptació ciutadana per crear zones de trànsit restringit al voltant de mercats i escoles, etc., serien actuacions certament importants per assolir els objectius proposats. Si l'"ACC" no fos seguida de polítiques i actuacions sobre les qüestions alflorades durant l'experiència, perdria tot el seu sentit. Cal cercar el consens i reconduir els problemes en l'àmbit local. 6.2 Les idees i disposicions per a una mobilitat sostenible Totes les ciutats que s’hagin adherit a la diada hauran de fer una o més d’una actuacions perdurables a la ciutat. Amb aquestes actuacions fixes es pretèn crear una petita massa crítica inicial de projectes de moderació de trànsit o de mobilitat sostenible (a afegir a la que ja pugui existir al municipi) que demostrin de forma clara i inequívoca la voluntat d’iniciar o continuar un procés en aquesta direcció. Les actuacions perdurables poden anar, des de la col·locació de senyals de limitació de velocitat i de prioritat invertida en un carrer cèntric amb vocació comercial, fins a la implantació, per exemple, d’una àrea ambiental a la ciutat. Per indicar la diferent categoria de les vies, per exemple entre un carrer amb circulació i un carrer de vianants, és important poder remarcar amb guals d’accés al carrer de vianants les diferències d’ús en les vies. En un carrer de vianants la vorera segueix sense interrupció: difícilment es limitarà la velocitat únicament amb senyals de trànsit. Naturalment també hi ha d’altres formes senzilles i econòmiques de remarcar el caràcter local d’un carrer. En el catèleg d’elements de moderació de trànsit que ha editat l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona es poden trobar un gran ventall d’idees pràctiques en aquest sentit. Un nivell superior de compromís amb un projecte de mobilitat sostenible pot consistir en el disseny d’una àrea ambiental total, amb una determinada categorització de carrers, tal com s’ha fet al municipi de Mollet del Vallès. A grans trets, doncs, la relació de mesures a impulsar a favor de la mobilitat sostenible serien les següents: • Adhesió al Manifest-convocatòria de l'"ACC". • Subscripció de la Carta Europea dels Drets del Vianants. • Organització de l'"ACC" • Monitorització de '"ACC" i valoració posterior. • Creació d’un grup de treball per a la promoció de la mobilitat sostenible dins la Comissió Municipal de Sostenibilitat (no un simple òrgans assessor). • Acceptació de l'especial èmfasi que demanen les propostes de mobilitat dins la redaccio de l’Agenda Local 21. • Inici de la preparació de l'"ACC" de l’any 2000, conjuntament amb les altres poblacions europees, en la convocatòria i fixació de data de la qual el col·lectiu català hauria de tenir el pes proporcional a l'èxit de l'experiència d'enguany. • Aprovació d’un Pla Plurianual de Mobilitat Sostenible, revisable anualment, que estigui en consonància amb els objectius de l'"ACC" i emmarcat en l’Agenda 21 Local. • Per als municipis de menys de 50.000 habitants, que no tenen l’obligació de disposar de servei de transport públic, estudiar la introducció d’aquest servei i coordinació dels serveis de transport col·lectiu amb els municipis veïns.