CINC X CINC
Reptes per a la mobilitat metropolitana

Pau Noy
 

M és que mai les qüestions de mobilitat han planat sobre les recents eleccions municipals, per exemple, en temes com el túnel d'Horta, en la demanda unànime de millorar el transport públic, en vincular més l'urbanisme a la mobilitat o en el debat sobre la manera com hem d'anar traient espais al cotxe per retornar-los a la ciutadania.
Existeix la certesa que s'està produint una explosió en la mobilitat i que aquest és un tema que, lluny de tenir perspectives de control, va a més i amb tendència al desbordament. Per molts, la solució és posar més transport públic perquè la gent deixi el cotxe a casa. Però en el dia a dia es demostra que si només es fa això, no es produeix un transvasament efectiu del cotxe al transport públic. La realitat de la mobilitat és molt complexa i naturalment la resposta per aconseguir el desitjat transvasament no pot ser unidireccional.
En aquest sentit, l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la llei de mobilitat amb un consens general és sens dubte una molt bona notícia per al progrés de les idees sostenibilistes. La llei, pionera a Europa, obliga els poders públics a planificar la mobilitat de forma que sigui la més sostenible i la més segura possible. Prioritza l'ecomobilitat sobre l'ús del vehicle privat i obliga els ajuntaments a redactar plans de mobilitat urbana a partir de criteris socials i de respecte pel medi ambient. En els projectes urbanístics de més de 25 milions d'euros s'estableix que els promotors hauran de sotmetre la mobilitat generada a una estricta avaluació. La nova llei obliga també els promotors de grans parcs d'habitatges de baixa densitat, de grans centres lúdics o comercials, o de macroaparcaments a explicar prèviament com pensen organitzar la mobilitat perquè els ciutadans hi arribin de forma sostenible. Amb la llei a la mà, projectes com el túnel d'Horta, l'il·limitat creixement de l'aparcament a l'aeroport o el col·lapse viari de Gran Via sud, per l'obertura de grans superfícies comercials, haurien de passar a la història.
Per al nou govern que Catalunya tindrà a la tardor, els reptes són evidents. Aplicar la llei de mobilitat, trobar un nou esquema per al finançament del transport públic, a partir de l'aprovació d'un nou marc legal, posar en els primers llocs de l'agenda política la seguretat viària i la resolució del greu problema del transport de mercaderies per carretera, i començar a parlar de debò de com arreglem el problema de l'accés als polígons industrials on treballen més de 300.000 persones. Per la seva banda, els ajuntaments hauran de treballar de valent per pacificar el trànsit, canviar la forma en què es fan els desenvolupaments urbans i promoure sense complexos l'ecomobilitat, és a dir, el transport públic, els desplaçaments a peu i amb bicicleta. Només aplicant aquestes polítiques amb intensitat començarem a veure canvis positius.