Publicat al diari Avui, el 13 d'abril de 2004

Prioritats per al transport a Barcelona

Pau Noy
President de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic

Els canvis en els governs de la Generalitat i de Madrid semblen haver desfermat una onada reivindicativa de les autoritats de Barcelona amb noves demandes per construir més metro a la ciutat i per situar l'estació de TGV a l'aeroport, en comptes de fer-la al Prat, tal com s'havia acordat després d'una difícil negociació. Aquestes demandes de l'Ajuntament indiquen clarament quines són les noves prioritats, que a l'entendre de molts no es corresponen amb els problemes reals de mobilitat.
En el capítol de mobilitat, les prioritats haurien de ser dues: fer la ciutat més competitiva i sostenible, és a dir, aconseguir una disminució en el nombre de cotxes que entren i surten de la ciutat, i millorar la xarxa de transport públic: trens de rodalia, metro, busos i, ara, la xarxa de tramvies, per aconseguir que l'opció del transport públic sigui més atractiva de forma immediata.
Pel solucionar el primer problema, el milió de persones que cada dia entren o surten de la ciutat en cotxe, cal donar la prioritat a la millora de freqüències dels rodalies de Renfe i FGC, a la construcció de carrils bus protegits per les quatre entrades principals de la ciutat (Meridiana, Diagonal i Gran Via Sud i Nord) i a la construcció de noves connexions ferroviàries amb la perifèria. La construcció de la línia 9 de metro està resultant una autèntica sagnia per a les finances públiques, amb el dubtós honor de ser anunciada com la més llarga d'Europa, la qual cosa suposarà la construcció de trams de més que dubtosa rendibilitat. Les noves infraestructures s'haurien d'adreçar íntegrament a la millora de la connectivitat amb la perifèria, no a continuar foradant una ciutat que ja té una bona xarxa de transport.
Quant al segon repte, les inversions s'haurien de dedicar a la compra de nous trens, a fer totes les estacions accessibles, a aconseguir que els autobusos tinguin la garantia de servei i d'informació a l'usuari de què gaudeix el metro, i a la unió dels dos tramvies en superfície per la Diagonal. Aquesta darrera és l'opció més econòmica i més rendible: sobre 30 km de xarxa preexistent, amb només 4 km més, es produirà un increment de demanda d'un 50%.
Però el que sorprèn més és que el consistori no hagi informat dels problemes que ocasionarà l'arribada del TGV a Barcelona. S'han silenciat les conseqüències que aquesta operació tindrà sobre els servei de rodalia de Renfe. Caldria que algú expliqués quin és el guany de viatgers que suposa l'arribada del TGV a l'aeroport i quants anys s'endarrerirà l'arribada d'aquest tren a la ciutat pels nous canvis de plans. Seria també d'agrair que algú expliqués com es justifica la greu pertorbació que el TGV causarà als trens de mercaderies. Els usuaris del ferrocarril agrairíem una declaració del tripartit dient que en cap cas es tolerarà que les obres del TGV suposin una disminució en la qualitat dels serveis.