Associació per a la Promoció del Transport Públic, 29/12/04

Mobilitat sostenible: més autobusos i menys autovies

En aquest últims dies hem pogut llegir diferents notícies que segurament han alegrat els automobilistes. En primer lloc, que el Govern deixa a la meitat l’increment que pertocava en les tarifes dels peatges i, en segon lloc, que destina 515 milions d’euros a fer quatre noves autovies de 133'3km, en les quals el peatge l'abonarà l’administració i no l'usuari; és a dir, que paguem tots els ciutadans, tinguem o no cotxe. Crec sincerament que és un greu error que la financiació d'infraestructures viàries existents i la construcció de noves per vehicles privats sigui pagada amb diners públics. Entenc que aquests recursos econòmics es deurien destinar a millorar de forma urgent el transport públic i, en especial, l’autobús. En aquest context, m’ha sorprès la poca rellevància que s’ha donat per part dels mitjans de comunicació a la important mesura que el Govern per fi ha acordat:  la construcció de dos nous carrils bus segregats en dos dels accessos a Barcelona, a la Meridiana i a la Diagonal, que faran que els autobusos evitin els embussos i guanyin temps. Aquesta notícia segurament és pressupostàriament irrisòria en comparació amb les inversions anteriorment citades per a noves carreteres, però en canvi té una importància rellevant, doncs segurament afectarà positivament a moltes més persones de les que utilitzaran les noves autovies.

L'anomenada mobilitat sostenible no passa per la construcció de noves carreteres i autovies per on puguin circular més cotxes, que les tornaran a col·lapsar al poc temps, sinó per una aposta real de tots els governs i ciutadans pel transport públic, amb nous sistemes ferroviaris, però sobretot impulsant i millorant un dels instruments de transport públic més importants que ja tenim: l’autobús.

Necessitem una política decidida en aquesta matèria i en la creació d’aquests carrils bus segregats, n'hauríem d'incorporar d'altres en punts conflictius de diferents accessos viaris de la xarxa catalana, i alhora realitzar mesures de priorització semafòrica dels autobusos, de manera que l’autobús sigui realment prioritari en la circulació viària, tant a les carreteres com a l’interior de pobles i ciutats. És també de justícia la supressió total dels peatges per a les línies regulars d’autobusos que circulen per les autopistes.

Finalment, és del tot necessari i imprescindible afrontar decididament un dels reptes més importants que tenim pendents en matèria de transport públic: l'ordenació i millora a fons de les actuals línies d’autobusos regulars, tant pel que fa a itineraris, com en vehicles accessibles i ecològics, en freqüències de pas, en parades, etc. Per això cal revisar la planificació existent i realitzar un Pla de Serveis del Transport Públic de Catalunya on, a més de l’optimització de la xarxa ferroviària, es contempli de forma molt seriosa l'eina més eficaç i menys protegida que tenim: l’autobús. És del tot necessari donar un gran salt de qualitat. Cal revisar la seva financiació i sistemes d’explotació i preveure la seva subvenció real més enllà de l’entorn estricte de l’EMT i la ciutat de Barcelona. Per tant, és imprescindible que els pressupostos de la Generalitat incloguin la subvenció dels serveis d’autobusos regulars interurbans i urbans de moltes ciutats de Catalunya, doncs amb pocs diners anuals (en comparació als d’inversions en infraestructures viàries), assoliríem una  millora real i tangible de serveis de bus, que tindria una repercursió important en el seu ús per part dels ciutadans.

Només una política decidida i valent de financiació i potenciació real de l’autobús en el sistema de Transport Públic Català, possibilitarà que la Mobilitat Sostenible arribi veritablement a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.


Lluís Carrasco Martínez -  llcarrasco@laptp.org
Associació per a la Promoció del Transport Públic