Avui, 11/01/05

La gestió del desig de canvi

Pau Noy
President de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic

Fa uns mesos es van publicar els resultats del baròmetre municipal de Barcelona segons el qual entre el 80 i 90% dels entrevistats creien que a la ciutat hi ha massa vehicles, que s'ha de desaconsellar l'ús del cotxe a la ciutat i que el vianant ha de tenir prioritat a l'hora d'utilitzar la via pública. Si analitzem les decisions que en els últims anys ha pres el consistori barceloní en temes de mobilitat, ens adonarem de l'abisme que hi ha entre aquest desig de canvi i la política que fa l'Ajuntament, caracteritzada pel manteniment de l'status quo tolerant amb el domini del cotxe a la ciutat.

Algú podria pensar que estic exagerant i que les coses no són així, però per il·lustrar el lector sobre quina és la situació real poso sobre la taula algunes dades. En els últims disset anys l'ús del cotxe a Barcelona s'ha incrementat en la mateixa proporció que el del transport públic, el 26%. Per tant, la pressió de l'automòbil és avui més gran que mai. La forma en què la regidoria de Mobilitat fa la seva gestió, centrada quasi exclusivament a trobar solucions als problemes que provoquen els cotxes, en comptes de preocupar-se pels del conjunt de la ciutadania que es mou molt majoritàriament en transport públic o a peu, és també un altre bon exemple. Com també ho són que s'hagi permès que la ciutat disposi de l'oferta d'aparcaments de rotació més important d'Europa, amb efectes estimuladors sobre l'ús del cotxe clarament contraris als criteris de la mobilitat sostenible i a les recomanacions de l'Autoritat del Transport Metropolità. A diferència del que fan els alcaldes de, per exemple, Londres i Nova York, l'alcalde Clos es mou sempre en el seu cotxe oficial, també el Dia Sense Cotxes, al·legant que el transport públic no és una bona alternativa, malgrat que és ben evident que en viatges interiors sí que ho és. El consistori va passar, primer, del Dia Sense Cotxes, i en la darrera convocatòria, de la Setmana de la Mobilitat Sostenible. N'hi ha més, d'exemples, però aquests cinc serveixen com a argumentari de l'existència d'aquest abisme entre la política de l'Ajuntament i el desig de canvi que mostren els ciutadans a les enquestes.

Ara bé, amb el canvi de regidoria sembla que alguna cosa es belluga. On abans hi havia estancament, ara comencen a aparèixer missatges de canvi. En poso alguns exemples. La idea de regular la totalitat de places d'aparcament al centre de la ciutat, encara que presentada d'una forma errònia, indica una clara voluntat de posar fre a l'abús del cotxe. La proposta de civilitzar la via Laietana traient-ne cotxes, una vella reivindicació de la PTP, sembla que s'obre camí. La idea d'anar a una reorganització de la xarxa d'autobusos per fer-la més semblant a la del metro, aprofitant la possibilitat de lliure transbordament que permet la integració tarifària, sembla que també s'està estudiant. L'anunci que es revisaran els entrebancs que el tramvia té en els semàfors i que li impedeixen assolir la velocitat programada, també és una bona notícia. En iniciar aquest 2005 esperem que es confirmin aquestes tendències i que es produeixi una millor gestió del desig de canvi que la ciutadania formula.

Amb tot, es troba a faltar una declaració explícita de l'alcalde Clos en el sentit que on realment cal fer més metro és on no n'hi ha, és a dir fora del terme municipal de Barcelona.