L a setmana passada es va constituir el
Consell Català de la Mobilitat, un òrgan de participació a través del qual la
societat diu al govern el que pensa sobre com organitzar la mobilitat del futur.
Això em dóna peu per imaginar l'esquema de mobilitat que voldria per al meu
país, un model que necessàriament ha d'estar basat en el transport públic si
volem sobreviure, perquè l'actual model és car, contaminant, es basa en el
petroli i a més és insegur.
Necessitem un sistema que permeti que la gent, si vol, pugui moure's normalment
en transport públic. A Barcelona ja s'ha aconseguit; de fet només una petita
minoria ho fa en vehicle privat. Ara falta que també ho puguin fer la resta de
catalans. Algú podria pensar que això és car, però no és en absolut així.
Per exemple, que el 95% de la població tingui un servei de transport públic
almenys cada mitja hora té un cost afegit de només 60 milions d'euros l'any. És
el mateix preu que val construir un quilòmetre de metro i a Barcelona se n'estan
construint més de 40. Si es posessin a la bossa 60 milions més, l'equivalent a
un altre quilòmetre de metro, tota l'àrea metropolitana tindria un servei
semblant al de Barcelona.
Els diners hi són, però calen canvis en les prioritats en la despesa pública.
Sembla que continuem enlluernats amb el paradigma de les grans infraestructures,
com més cares i importants millor. Anuncio sorpreses desagradables quan d'aquí a
uns anys comprovem quin és el nivell d'utilització de la línia d'alta velocitat
més cara d'Europa, Madrid-Barcelona, o de la línia 9 de metro, la més llarga
d'Europa. A Madrid ja comencen a veure que potser els han venut gat per llebre.
El famós Metrosur té el mateix nivell de passatge que el Trambaix de Barcelona,
sense haver fet guanyar un sol usuari net al transport públic. Un altre cop s'ha
complert la regla bàsica de la planificació de la mobilitat que diu que l'única
forma de reduir l'ús del cotxe és traient-li espai per circular. I això el
tramvia de Barcelona sí que ho ha fet.
D'altra banda, si es vol que els catalans considerin com a primera opció el
transport públic cal que la integració tarifària s'estengui a tot Catalunya, com
passa a Suïssa, Bèlgica o Holanda. S'ha de poder anar de Tremp a Lleida o a
Barcelona amb el mateix sistema de preus que hi ha a Barcelona. Si cada cop que
una persona puja a un tren o un autocar ha d'agafar un bitllet, el transport
públic mai no serà atractiu. Del que es tracta és que a Catalunya tothom pugui
viure amb transport públic, com avui ja fan els barcelonins. Amb aquest esquema,
el car sharing completaria les necessitats de mobilitat dels ciutadans.
Aquesta idea de transport públic per a tothom hauria d'anar acompanyada d'un
programa de limitació del cotxe i d'una millora del servei de rodalia de Renfe i
FGC, en línia amb les propostes que PTP va presentar la setmana passada.
L'apunt
Si de debò es pot viure en transport públic, quin sentit té que centenars de milers d'automobilistes circulin lliurement, amb un sol ocupant al cotxe, causant accidents, contaminació, congestionant la xarxa i consumint un petroli cada vegada més estratègic, per escàs, que aviat arribarà als 100 dòlars el barril?