Avui, 31/05/05

Actualitzem propostes!

Pau Noy Serrano
President de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)

Foment del Treball ha fet un comunicat en què demana que s'executi un conjunt d'infraestructures de transport i en què es proposa "abolir la cultura del no a tot". La patronal posa l'èmfasi en el Quart Cinturó i en el TGV. Però el progrés de Catalunya el trobarem no en el creixement de les grans infraestructures de transport sinó probablement en la posada en servei d'infraestructures que facin possible un país socialment més cohesionat, perquè la cohesió és la base de la convivència; més sostenible, perquè la sostenibilitat és la base de la futura competitivitat, i més format i culte, perquè els països amb futur seran els que disposin del millor capital humà.

La patronal critica el que denomina "cultura del no a tot" i qualifica aquestes posicions de retrògrades, oblidant que mantenir el mateix discurs dels últims trenta anys, sense fer esforços per actualitzar-lo, també podria ser fàcilment qualificat de retrògrad.

El model territorial que s'amaga darrere de la proposta del Quart Cinturó és el que ha dominat fins ara a Catalunya: anar colonitzant el territori en forma de taca d'oli, privilegiant l'ús de l'automòbil, d'una manera que genera congestió i malbaratament de recursos. El Quart Cinturó és el paradigma de model de desenvolupament que ara apareix com a obsolet. Hi ha alternatives al Quart Cinturó viari? És clar que sí. La PTP ja fa temps que n'ha proposat algunes. Es basen en dues idees força. La primera és potenciar el transport ferroviari perquè pugui absorbir trànsits de mercaderies i ofereixi més destinacions als que van en cotxe. Això vol dir construir el Quart Cinturó, però només ferroviari, aprofitant en part les vies existents, i, a més, connectar entre sí les dues xarxes ferroviàries, Renfe i FGC, a Sant Cugat, Rubí, Terrassa i Sabadell.

La segona idea és que hem de canviar la forma de gestionar la xarxa viària metropolitana de gran capacitat. Catalunya té una de les millors dotacions d'autopistes d'Europa, però el model actual porta a la congestió. Amb mesures de gestió podem evitar que els camions col·lapsin la xarxa viària, si transvasem mercaderies al ferrocarril, i en la xarxa viària podem combatre el col·lapse donant prioritat als autobusos i als cotxes amb més d'un ocupant.

D'altra banda, per què tant èmfasi en el retard del TGV? Per anar ràpid a Madrid i a Europa ja tenim l'avió. No trobo comentaris sobre la situació de congestió dels trens de rodalia i regionals que cada any utilitzen 200 milions de catalans. Em sorprèn tant d'èmfasi en la situació d'un tren que molts ciutadans agafaran amb sort un cop a la seva vida. Amb la setena part del que costarà el TGV s'hauria pogut donar un salt en el servei regional i de rodalia, de Renfe i de FGC, comparable amb el que es va produir a la dècada dels 90. Cal que acceptem que al segle XXI només podem prendre en consideració les propostes que es basin en criteris sostenibles.

El transport sostenible genera més llocs de treball, més estables i de més qualitat. Això no passa a l'obra pública. Avui la cartera de comandes de metros, tramvies, trens i autobusos, suma, només a Catalunya, una xifra d'al voltant de mil milions d'euros. Aquests nous vehicles de transport, un cop entrin en funcionament, generaran alhora milers de llocs de treball estables.