Deu fer una quinzena de dies el Congrés de Diputats es va veure sacsejat per la proposta d'un dels nous diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya perquè s'autoritzés circular a 130 quilòmetres per hora per les autovies i autopistes d'Espanya. Quan plogués, és a dir, quasi mai, la velocitat màxima autoritzada seria inferior. Sembla que la intenció del diputat republicà és que Espanya copiï el model francès. Però, posats a copiar, hauria pogut proposar altres models, perquè a quasi tots els països europeus les velocitats màximes admeses són inferiors a 130 km/h. En força d'aquests països, el límit és inferior als 120 km/h. Al Japó i a Holanda s'ha engegat un gran debat nacional per reduir la velocitat màxima a 80 km/h. Als Estats Units fa trenta anys que van limitar la velocitat a 110 km/h.
Una vegada més, torna a complir-se aquella màxima de Spain is different. Quan la tendència mundial és la de reduir els límits de velocitat, el màxim òrgan de representació del poble, les Corts, discuteix si els hem d'incrementar.
Sortosament, la comissió de seguretat viària del Congrés va decidir no aprovar la proposta i obrir un debat més ampli amb els experts, la qual cosa vol dir, tot sigui de pas, que el diputat d'ERC no estava sol a l'hora de presentar la seva proposta. Altrament, la proposta hauria estat senzillament rebutjada.
La idea d'augmentar el límit legal de velocitat a la xarxa viària principal espanyola és una autèntica barbaritat. En primer lloc perquè, com informa aquests dies el govern de la Generalitat, quan se circula a 120 km/h es gasta un 40% més de combustible que si es circula a 100. Si la velocitat s'augmenta a 130 km/h, el consum encara puja un 20% més. En un moment en què la crisi energètica és més que evident, afavorir legalment el malbaratament de gasolina apareix com una obscenitat. En segon lloc, perquè com més de pressa va el cotxe, més emissions de CO2 llança a l'atmosfera; és a dir, més difícil serà complir el protocol de Kyoto. Cal recordar que els països que no el compleixin hauran de comprar els drets d'emissions dels excedents. Per tant, incrementar la velocitat dels cotxes significa empobrir econòmicament el país.
En tercer lloc, perquè està arxidemostrat que com més ràpid se circula, més risc d'accident hi ha. Exactament la proporció és que per cada km/h de més la probabilitat puja entre un 4% i un 8%. En quart lloc, els manuals d'enginyeria del trànsit ensenyen que la capacitat viària disminueix amb la velocitat a partir de 80 km/h. I per últim, entre anar a 100 km/h i a 130, l'estalvi de temps en un trajecte mitjà de 50 quilòmetres és, amb sort, de només deu minuts. Poc estalvi per a un risc i un dany tan elevats.
Cinc poderoses raons perquè no s'accepti l'extemporània proposta del diputat republicà. Qui vulgui anar ràpid ja sap què ha de fer: agafar un avió o un dels molts trens que superen aquesta velocitat. Ho farà sense cap risc per a ell mateix ni per als altres.
L'apunt
Si algun diputat o diputada llegeix aquest article m'agradaria que quedés convençut que el que ha de fer en tornar de vacances és presentar una nova proposta per limitar la velocitat a 100 km/h -amb el període transitori que fos necessari- i a 80 km/h en els accessos a les grans ciutats. En els de Barcelona, des que es fa respectar aquesta velocitat, ha millorat allò que es mesura directament, l'accidentalitat i la congestió. La resta de paràmetres energètics i ambientals també han millorat.