Avui, 13/09/05

Viure sense cotxe

PAU NOY SERRANO
President de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic

Totes les comarques de Catalunya haurien de tenir aproximadament els mateixos estàndards d'oferta en transport públic que avui té Barcelona. Caldria, igualment, canviar l'orientació de la política fiscal de la mobilitat per afavorir l'eficiència. I també hauríem de deixar de banda el gust per la infraestructura i posar l'accent en aquelles actuacions de baix cost que resolen de debò les necessitats de transport de la gent: "menys formigó i més tecnologia".

És possible garantir el transport de la població sense necessitat d'haver de recórrer al cotxe? Avui, evidentment, no. Però és cert que seria possible solucionar la majoria de necessitats de mobilitat amb una utilització molt menor del cotxe. L'ús del cotxe s'ha de reduir per raons de seguretat, perquè hi ha alternatives més econòmiques, perquè malgrat les millores introduïdes continua contaminant molt, perquè usa un combustible no renovable que cada dia és més car, i que en el futur encara ho serà molt més, perquè és un enginy enormement ineficient -només aprofita realment el 12% de la gasolina que consumeix- i perquè el model basat en el cotxe és socialment excloent. Sis arguments que els poders públics haurien de tenir ben presents en el moment de dissenyar polítiques de mobilitat que necessàriament han d'apuntar a la reducció en l'ús del cotxe. Perquè, a més, contra el que algunes persones puguin pensar, una societat basada en el transport públic és molt més competitiva que una que es basa en el cotxe. És a dir, un esquema de mobilitat basat en el transport públic genera més llocs de treball, estalvia molts diners i contamina molt poc.

Ara bé, com es va encarregar de demostrar l'Associació per a la Promoció del Transport Públic en un estudi que va presentar fa sis mesos, avui el cotxe és la base del 84% del transport que es fa a Catalunya. Si hi incloguéssim també els desplaçaments no motoritzats, els que es fan a peu i amb bicicleta, el cotxe encara representaria el 81% del total.

D'aquí a dos dijous se celebra el dia mundial sense cotxes. A Catalunya el dia passarà desapercebut perquè els nostres polítics no són capaços de confrontar-se amb el lobby del cotxe, entre d'altres raons perquè ells sempre el fan servir. Però, així i tot, el 22 de setembre és un bon moment per plantejar-se si és possible viure sense cotxe, no un sol dia, sinó tot l'any. D'entrada s'ha de dir que el 80% dels barcelonins viuen normalment sense cotxe. A ciutats com Londres, només un de cada quatre habitants disposa d'un cotxe. Però és ben evident que ara com ara, fora de les ciutats, només la meitat de persones poden viure regularment sense cotxe. La immensa majoria dels que han de sortir del seu poble o ciutat necessiten aquest vehicle, encara que també és cert que molts el podrien compartir quan van a treballar.

Si la necessitat del cotxe ha arribat a aquests extrems és perquè estem patint les conseqüències de molts anys d'inversions que li han estat favorables. Fora de l'àmbit territorial del metro, el gruix d'inversions continuen destinades al cotxe. Avui, encara hi ha responsables de primer nivell a la Generalitat que continuen pensant que invertir en transport públic fora de Barcelona no és prioritari. Catalunya no serà sostenible ni competitiva si no incrementa substancialment la despesa en transport públic fora de Barcelona.