Article publicat en el Diari Punt el dilluns 26-06-2006.
4.500 milions de raons
LLUÍS
CARRASCO MARTÍNEZ, VICEPRESIDENT EXECUTIU DE L'ASSOCIACIÓ PER LA
PROMOCIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC. MOLINS DE REI (BAIX LLOBREGAT)..
Aquest
dies algunes forces polítiques i fins i tot institucions socials han
instat el govern de la Generalitat a rescatar els peatges de les
autopistes catalanes aportant mitjans econòmics propis i que aquesta
exigeixi a l'Estat el mateix, fins i tot es parla reiteradament
d'invertir part del fons de compensació històrica d'infraestructures,
previst en les disposicions addicionals del nou Estatut, al rescat de
peatges.
És cert
que en el seu dia es va signar un acord polític en el si de l'anomenat
Grup de Peatges i en què erròniament, segons el nostre parer, es va
decidir rescatar gradualment els peatges i procedir a pagar les noves
infraestructures amb l'anomenat «peatge a l'ombra», és a dir, ho paga
l'administració a poc a poc a càrrec del pressupost ordinari, o millor
dit, ho paguem tots els ciutadans i ciutadanes, encara que no tinguem
cotxe o que no passem mai per les autovies o autopistes. Volem en aquest
context cridar a la reflexió de totes les forces polítiques, sobre la
situació actual de congestió de les més importants vies del país, sobre
els greus problemes de contaminació per NOx i partícules en suspensió,
que ens comencen a ofegar, i els consegüents i gravíssims efectes sobre
la salut de les persones. En aquest marc real de greus problemes creats
per l'abús del vehicle privat, estem al·legant greuges comparatius amb
altres comunitats autònomes i la necessitat del rescat dels peatges en
les autopistes actuals. Fent gratuït l'accés a totes les autopistes sols
produiríem dos efectes: hi haurien més cotxes circulant i
l'administració estaria més endeutada, i no precisament per fer
polítiques sostenibles, sinó al contrari.
Tot això
coincidint a l'hora amb la redacció de molts plans de mobilitat a tot
Catalunya, que tenen en comú com a diagnosi comuna la necessitat urgent
de la limitació i racionalització de la circulació dels vehicles i en el
mateix sentit es pronuncia el decret de mesures urgents sobre la
contaminació, promulgat per la Generalitat. Tota aquestes raons ens han
de fer reflexionar ciutadans i representants polítics a l'hora de
reivindicar la desaparició pura i dura dels peatges. Entenem que cal
replantejar el problema, i creiem que els peatges no han de ser una font
d'enriquiment i inversió del capital, però alhora entenem que els
peatges de caràcter ecològic han d'existir, que els actuals s'han de
reconvertir i que s'han d'aplicar criteris de sostenibilitat per exemple
creant peatges gratuïts VAO (vehicles amb més de tres ocupants),
mantenint el pagament de peatge per a la resta de vehicles.
Evidentment de ben segur s'hauran de crear altres peatges ecològics, amb
l'objectiu de limitar l'abús del vehicle, prioritzar el pas del
transport públic, reduir la contaminació atmosfèrica i acomplir el
Protocol de Kyoto per fer minvar les nefastes conseqüències del canvi
climàtic. El que hem de fer és invertir tots els beneficis produïts per
aquests peatges en la millora exponencial del transport públic tant
ferroviari com de l'autobús per fer una mobilitat veritablement
sostenible al servei de totes i tots. Per tant parem-nos dos minuts,
rumiem-ho, val la pena rescatar els peatges? O és millor invertir els
4.500 milions d'euros que comporta el seu rescat? Invertir-los en
mesures urgents en el transport públic i sistemes de gestió intel·ligent
de la mobilitat (carrils VAO, carrils bus, carrils especials per a
camions, pla de xoc urgent per transvasar totes les mercaderies que
puguem al ferrocarril, etc.). Estic convençut que les noves generacions
de catalans i catalanes ens ho agrairan |